NOSTRA SENYORA DE MERITXELL,
PATRONA I ESPECIAL PROTECTORA DE LES VALLS D´ANDORRA.
La tradició no indica en quin any va passar però si la data, que va ser un 6 de gener, dia de Reis. Aquell dia, els habitants de Meritxell anaven camí cap a Canillo per a escoltar la missa. La sorpresa va ser quan pel camí veieren una gabernera florida. Això no havia passat mai en aquesta època de l´any. Encuriosits, es van apropar i s´endugueren una sorpresa en descobrir una imatge de la Mare de Déu amb el nen en braços. La gent que va veure la descoberta va informar el capellà. Aquest va anar solemnament a buscar l´imatge que va colocar damunt l´altar. Tot seguit, va tancar l´església amb clau. Al dia següent l´imatge havia desaparegut. La buscaren i indagaren, però quan ja estaven desesperats de no trobar-la, els van informar que l´havien tornat a veure prop de la gabernera on havia aparegut la primera vegada.
Assabentats d´allò que havia passat, els fidels d´Encamp van anar a recollir-la, molt orgullosos de bones a primeres, pensant que l´imatge desitjava quedar-se a la seva església. Però l´endemà l´imatge havia tornat a desaparèixer. Aquesta vegada tots van pensar que la tornarien a trobar prop de la gabernera. Efectivament, sí que estaba allí. Però els esperava una nova sorpresa. Aquell hivern encara no havia nevat i precisament aquell dia va començar a fer-ho i en abundància. Tanmateix, cosa extranya, a unes cinquanta passes de la gabernera un espai conservava el color de terra marró, sense res de neu. Els piadosos andorrans van comprendre el dessitg de la Mare de Déu de quedar-se definitivament en el cor de les seves muntanyes. Molt aviat van aixecar una capella en honor de la Verge i un oratori al costat de la gabernera on havia aparegut l´imatge. Els anys passaren i una capella més gran li va ser dedicada...
